La filla d’Homer

Robert Graves va escriure La filla d’Homer quan, estudiant els mites grecs, va trobar-se amb la teoria enunciada per Samuel Butler el 1896 segons la qual L’Odissea no és una obra exclusiva d’Homer, i que en la seva redacció hi va intervenir una princesa siciliana. A partir d’aquesta hipòtesi, l’autor construeix una èpica de la vida domèstica i converteix l’obra en una entranyable novel·la històrica. En paraules de Graves: Aquesta és la història d’una noia siciliana, decidida i creient, que salva de la usurpació el tron del seu pare, se salva ella mateixa d’un casament que li repugna i salva els seus dos germans més petits de l’anihilació, fent, amb decisió, que les coses ocorrin, en lloc d’estar-se ben quieta esperant que tot vagi bé.